Aquests dies, Mataró està vivint un intens debat sobre la construcció de l’anomenada TORRE BARCELÓ. Un edifici de 26 plantes d’alçada a primera línia de mar, amb 2.500 m² de sostre comercial o oficines i més de 16.000 de sostre residencial.

Si fem cas del resultat de l’enquesta, feta per un mitjà local, l’edifici no compta amb l’aprovació de la ciutadania. Sembla que els representants polítics municipals han prescindit de l’opinió dels mataronins i mataronines a l’hora de modificar la fisonomia de la façana marítima de la ciutat. A favor seu, s’ha de dir que fa més d’una dècada que la torre de 26 plantes estava anunciada.

Urbanísticament, la Torre Barceló ha patit un llarg viacrucis. Unes vegades a causa de sentències judicials adverses, altres per no trobar el necessari finançament. A causa d’això, amb els anys, el projecte ha perdut característiques importants, com són un ampli pas per sota la carretera general i les vies del ferrocarril, així com una plaça deprimida amb locals comercials, destinats a unir la ciutat amb el port i una hipotètica nova estació del tren. Motiu pel qual rebia el nom de “PORTA DE MAR”.

Per a moltes persones, l’edifici de 26 plantes, juntament amb quatre torres de 15 plantes cadascuna que naixeran molt a prop seu, són una nova capgrossada (en una altra ciutat seria una animalada).

El debat ciutadà sobre els canvis en la façana marítima de Mataró no ha existit. I tampoc s’han donat explicacions sobre la notícia que els prop de 200 habitatges, que inicialment havien de ser de lloguer, per així donar resposta a la falta d’oferta, finalment seran de venda. L’anunci l’ha fet l’empresa promotora aprofitant una visita d’obres a la qual hi ha participat l’alcalde de Mataró, que tampoc ha volgut fer cap comentari sobre aquesta qüestió.

A més, no se sap si s’aplicarà a l’edifici l’acord del Ple Municipal perquè el 30% dels habitatges de les noves promocions siguin de protecció, assequibles, dirigits a joves i a tots aquells que no poden accedir al mercat lliure.

Per altra banda, una vegada més no s’ha dit res sobre el disseny i construcció dels equipaments necessaris per a una zona que, previsiblement, acabarà tenint una gran densitat de població. Ni de si existeix algun estudi per saber si l’increment inevitable de mobilitat podrà ser absorbit pels vials actuals.

En resum, tot i tenir un govern teòricament d’esquerres, Mataró es troba davant d’un projecte que, acompanyat d’altres propostes properes, canviarà l’actual model urbanístic de la ciutat sense cap garantia que el resultat sigui millor. Tot, recolzat, únicament, en el concepte de modernitat, amagant qualsevol interès econòmic.

Si Mataró ha de canviar el seu skyline, per què no s’ha procurat fer-ho amb edificis sostenibles i estèticament atractius, amb arquitectes més sensibles a l’entorn? Fugint d’especulacions? Sembla que el que es construeix actualment, a part de ser desproporcionat, és vulgar i deixa de banda l’estètica, la sostenibilitat i l’ajuda social per resoldre el problema de l’habitatge

Quim Fernàndez